Hostal el Purgatori (Olot)


Antic hostal d'Olot que fou enderrocat durant la primera quinzena del mes de febrer de l'any 1965 ja que l'edifici es trobava en molt males condicions. Era ubicat al passeig de l'escultor Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936).









Autor: Josep M. Dou Camps. 
28 d'abril de 1963
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?o=&w=hostal&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=12&lang=ca
19 de gener de 1965
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?o=&w=hostal&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=15&lang=ca
01 de febrer de 1965
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?o=&w=hostal&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=17&lang=ca
01 de febrer de 1965
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?o=&w=hostal&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=18&lang=ca
Original: Jesús Coma Rico
01 de feber de 1965- 12 de febrer de 1965
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?o=&w=hostal&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=17&lang=ca
10 de juliol de 1969
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?q=parent:0000030043&lang=ca&s=2076

Fonda del Beco del Racó - Fonda de l'Antonet (Barcelona)

L'italià Giovanni Antoni Ardizzi va arribar a Barcelona junt amb un grup de restauradors suïssos i italians. Establert a la ciutat es va casar amb una noia catalana. En aquell temps els italians eren anomenats becos.

El 1815 va obrir una petita fonda en un racó del carrer Boters al núm. 5 que fou coneguda com la fonda del Beco del Racó. L'any 1817 és nomenada fonda de l'Antonet. 

Pels volts de 1830 la fonda servia un plats de pasta enrotllada i farcida amb carn o altres ingredients i tocs de canyella. Era la primera vegada que es menjaven canelons a Catalunya i l'italià Ardizzi en fou el promotor. Aviat la burguesia catalana es va fer seu el plat i per Sant Esteve els canelons van desbancar l'antiga tradició de menjar arròs.

La fonda de l'Antonet també servia altres plats com el guisat de llebre, l'estofat de patates, el fricandó, i l'escudella catalana amb sopa de mandonguilles (conegut com el plat de les ensopegades).



FONTS CONSULTADES :

Néstor Lujan- Vint segles de cuina a Barcelona... 1993
Cuina del 19. Les fondes dels sisos i els plats que servien
https://cuinadel19.wordpress.com/2013/11/21/les-fondes-dels-sisos-i-els-plats-que-servien/
P. Vila- Llibre de Guisados ... 2004
www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272738/360955 
Diario de Barcelona 1817
http://www.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/diario-barcelona-ano-1817-ciutat-vella-calle-conde-asalto-fonda-antonet-boters~x44304981

ELS CANELONS
Cuina.cat. Canelons bicentanaris
http://www.cuina.cat/ca/notices/2014/11/canelons-bicentenaris-3491.php
BCN Gastronomia. Los canelones cumplen 200 años
https://bcngastronomia.wordpress.com/2014/12/18/los-canelones-cumplen-200-anos/  
Els canelons, el plat que va desbancar l'arròs per Sant Esteve
http://www.andreuenc.cat/cultura/2014/12/26/canelons-el-plat-que-va-desbancar-larros-per-sant-esteve 

Fonda la Violeta (Castellterçol)


Antic hostal de Castellterçol que data de 1860. Fou lloc de parada dels viatgers que anaven amb tartanes i galeres tibades per cavalls i anys més tard amb vehicles de motor. A principis del segle XX la fonda era el lloc de referència pels omnibusos de la línia Castellterçol-Centelles o la de Moià a Caldes de Montbui i Barcelona. 


Avui la fonda és restaurant i hotel. A les parets de l'establiment hi trobareu penjades tres fotografies dels primers vehicles de motor que hi hagué a Catalunya.






FONTS CONSULTADES

Hotel Restaurant la Violeta
Històries del transport per carretera de Catalunya. Els primers omnibus que circularen pel país: la línia regular de Castellterçol-Centelles

Hostal vell de Guardiola (Guardiola de Berguedà)


Antic hostal del camí ral de Berga a Bagà (camí de França) situat al costat del pont de Guardiola sobre el riu Llobregat al lloc conegut com collet d'Eina. L'hostal fou edificat sota el castell de Guardiola i ja era actiu al segle XVI :

1553. 11 octubre. Damià Coll sta al hostal de Gordiola de la vila de Berga. (1)

1553. Damià Serra, habitant a l'hostal de Guardiola, bisbat d'Urgell, ven a Bernat de Pinós, fill i procurador de Francesc de Pinós, senyor de la Baronia de Peguera i del castell i tota la batllia de Gironella el mas Sant Pere, situat en la parròquia de Casserres. Tenia dit mas en directe senyoria del monestir de S.Sadurni de Tavernoles. (2)

1665. En aquesta data ja trobem documentats el molí fariner de Guardiola i una molina serradora, situats a la mateixa finca de l'hostal. (3)


1812. Venda de Martin a Tomás Carol de : una casa llamada el hostal vell de Guardiola, el molino harinero, y el derecho de tener molina serradora en Guardiola. (4)

1815. Venda de Tomás Carol a Joan Canudas de l'hostal vell de Guardiola. (5)


1856. Raimundo Borrell figura com a propietari de l'hostal de Guardiola. (6)

1897. La finca de cal Guardiola estava formada per l'hostal, amb quadres, un molí i dues peces de terra segons escriptura notarial d'aquell any.  (7)


1899 -L'excursionista Arthur Osona comenta en la seva guia : En Guardiola, enfront de son hostal y del Molí, s’atravessa per un magnífich pont de dos archs lo riu Llobregat, prop del lloch hon se llensa al meteix lo riu de Saldes, que baixa de Saldes...  (8)


1905. C.A. Torras, excursionista del CEC també va passar per davant de l'hostal i comenta : "Pont de Guardiola, 663 metres alt. Antiga obra gòtica de pedra, de dos archs. Aquesta obra de fàbrica antiga ha sigut desplaçada ab les obres del ferro-carril. És l'entrada del congost, que té sa sortida en la Consolació. Al davant del pont hi ha l'hostal y el molí. Lloch en extrem pintoresch. A la dreta del riu hi queden enlairades les runes de l'antich castell de Guardiola, 720 m., dalt d'un turó, célebre en l'Edat Mitjana per esser lloch de fortes bregues entre cerdans y bergadans". (9)


1982. El molí de Guardiola va quedar molt malmès amb les riuades d'aquell any. (10).

Restes del molí de Guardiola a l'altra banda del riu


FONTS CONSULTADES :

(1) Collecta de la Vegeria de Berga y Baga fogajada en lo any 1553
(2) Regest d'un pergamí del s. XIV sobre la donació del mas Sant Pere del terme de Casserres. Revista L'Erol,  n.92, p. 48
(3) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(4) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(5) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(6) Registro de las casas de campo y los aforados de Guerra. Any 1856. Arxiu Històric de Berga (A.H.B)
(7) Bartrina, Enric. El castell de Guardiola
(8) Arthur Osona. Guia-Itineraria del Llussanés, de las concas del Llobregat, del Cardoner y del Segre...1899, p. 71
(9) César August Torras. Col.lecció Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat. 1905. p. 89
(10) Isabel Artero-Rosa Serra -Revista L'Erol-1982

Fotos : Carles Fígols. 2014

Hostal de Cabirols (Montmajor)


Antic hostal del camí ral que anava de Montclar a Montmajor. La casa de Cabirols ja la trobem documentada l'any 1595. Aprop hi havia una creu de terme (creu de Cabirols) que delimitava els antics termes parroquials de Montclar i Montmajor avui formant part de la comarca del Berguedà.


Al segle XVI la casa encara no feia funcions d'hostal, i en aquell temps els viatgers que arribaven als plans de Montmajor pernoctaven a l'hostal dels Plans (la casa de la Gafa?). Creiem que Cabirols fou actiu com hostal a finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1905 l'excursionista César August Torras en fa referència. 


Avui Cabirols és un forn de pa conegut amb el nom de Forn Cabirols, una activitat que ens recorda un xic el seu passat com hostal.




FONTS CONSULTADES :

(1) César August Torras. Col.lecció Pirineu Català. El Berguedà. Volum 5. 1905
(2) Tomàs Castells Manent. El mercat de Montmajor. Revista Erol. 1982
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/169449/250027
(3) Antoni Bach. Notes històriques de Montmajor. Revista Erol.