Hostal del Torrent (La Nou de Berguedà)


Antic hostal situat aprop del torrent de la Nou, al peu del camí ral que venia de Cercs i de Berga. També a l'hostal s'enllaçava amb el camí que anava a Castell de l'Areny, i després es bifurcava per anar a Vilada i la Baells.

L'any 1883 mossèn Anton Comellas Marginet (1825-1888) va arrendar la masia del Torrent de la Nou de Berguedà per poder allotjar-hi els devots que venien a veure la verge de Lourdes :

Els primers temps del santuari, no havent-hi edifici per a atendre els visitants, mossèn Anton lloga per una porció d’anys, a en Josep Picas, la veïna masia del Torrent, a l’altra part del rierol, on poden menjar i àdhuc pernoctar els devots als quals no és fàcil de fer la visita en un dia. Té lloc l’arrendament l’any 1883, i l’any següent són comprats al mateix Picas, en dues partides, diferents mobles, com llits, taules, cadires, vaixella, etc, que els devots utilitzen gratuïtament o en benefici del santuari.”(1)


Les obres del santuari de Lourdes de la Nou van començar el 2 de maig de 1880 i van finalitzar l'any 1885. L'excursionista Artur Osona, l'any 1899 comenta : “... Torrent, que es l’Hostal de la Nou ó de Lourdes, situat á uns 2 minuts de la gran iglesia de Lourdes, que’s troba en la vorera oposada del torrent.”  (2)


Can Torrent, casa que fa d’hostal, hon esmorsárem. Trobárem una gent molt amable y honrada, que’ns manifestaren que no coneixian de provisions y de llits. Termenat lo refrigeri, atravessárem lo torrent que está próxim á la casa hostal, y tot seguit arribavam á l’iglesia de la Mare de Déu de Lourdes, que’l torrent separa de l’hostal. (3)


 

L'any 1893 va obrir l'hostatgeria del santuari de Lourdes de la Nou, i és que l'hostal de cal Torrent ja no donava a l'abast per poder donar servei a l'allau de visitants i devots de la verge que arribaven a la Nou.


César August Torras també descriu l'hostal l'any 1905 : “Al peu del santuari (de la Nou) hi ha dues cases, una d’elles un hostal (4). 



FONTS CONSULTADES

(1) Solà Fortià  - Ntra. Sra.de Lourdes, p. 74
(2) Artur Osona - Guia itinirària del Llussanés, Pyrineus ... p. 311
(3) Artur Osona - Guia itinerària del Llussanés, Pyrineus ... p.369
(4) César August Torras- El Berguedà. Vol. 5. Col. Pirineu Català, p.106
Ramon Solé. https://fontsaigua.wordpress.com/2015/01/04/avui-destaquem-la-font-de-el-santuari-maria-de-lourdes-de-la-nou/
Fotos : L. Roisin / Thomas
Revista. Santuaris de Maria. El de Lourdes de la Nou. 1893

Fonda Cerdanya (La Pobla de Lillet)

 

La casa de cal Cerdà es va edificar a la plaça del Fort de la Pobla de Lillet i ja existia l'any 1830. La casa fou comprada per la familia Ferrer, una de les pioneres de la indústria del teixit a la Pobla de Lillet.

Un dels membres de la nissaga fou mossèn Ramon Ferrer (La Pobla de Lillet 1869 - Sitges 1932), conegut com a pare Ferrer. Va emigrar a Amèrica, i s'hi va quedar durant 25 anys establint-se a Sant Francisco (Califòrnia) on va fer de capellà. Allí devia fer fortuna ja que l'any 1931 va fer una deixa testamentària de 6.731 dòlars per arranjar les escoles de la Pobla de Lillet, que encara avui són vigents.

Trobem al sr. Ferrer de cal Cerdà casat amb Ignàsia Costa Mallol, germana del propietari de la fàbrica Bonaventura Costa Mallol, creada l'any 1867 a la Pobla de Lillet. Amb els guanys provinents del tèxtil es va acondicionar la casa de cal Cerdà per fer-ne una casa benestant que acollia hostes. El 1899 consta com "mesón" a càrrec de Jaume Bonfill Saus.

Hem trobat referències del molí de cal Cerdà, posiblement situat en el lloc on més tard es va bastir la fàbrica de cal Pujol "Tejidos Pujol SA", després "Tejidos Rebés SA".

El 1905 l'excursionista César August Torras va publicar la seva guia del Berguedà amb les fondes de la Pobla : "Fondes y hostals. Cerdanya, Falgars; can Farinas ... can Pericas y can Magre. Preus corrents, de 3 a 5 pessetes per dia, a tot estar". (2)


Posteriorment Anton Puigbò la inscrigué com a parador o mesón. L'any 1917 Antoní Rotllan Cabanes va obrir una botiga de gra, amplià les caballerisses i li donà el nom de "Fonda de Cerdaña". Antoní s'havia casat amb la Mercè Casals Travería (?-1971) i la parella van tenir 3 fills : la Maria, el Josep i la Carme.




Pels volts de 1927 el fotògraf  i excursionista Carles Fargas i Bonell (1883-1942) va fer un fotografia dels arcs de l'eixida de la fonda. El divendres 21 d'octubre d'aquell any l'ajuntament de la Pobla hi va organitzar una banquet pels ex-combatents de la guerra d'Àfrica :

 "POBLA DE LILLET Con motivo de celebrar la fiesta de la raza y de la paz, el domingo último se reunieron en la fonda de Cerdaña, y en fraternal banquete con que les obsequió el Ayuntamiento, los cincuenta ex combatientes de la campaña de África que sirvieron en aquellos territorios desde 1.909 hasta la fecha, residentes en esta población. El acto fue presidido por el alcalde y varios concejales, el comandante del puesto de la guardia civil y el de mozos de escuadra de la localidad. Al descocharse el champagne, se levantó el secretario del Ayuntamiento y en tonos patrióticos expuso a los reunidos el significado del acto que se celebraba, finalizando su elocuente discurso con vivas a España y al ejército, que fueron entusiastamente contestados. El lunes, a las nueve y media, se celebraron en la iglesia parroquial, solemnes funerales por le eterno descanso de ruestros hermanos muerots en campaña, cuyo acto asistieron representaciones de todas las fábricas y sociedades de la población con sus directores y presidentes al frente, los alumnos de ambos sexos con sus profesores, el Ayuntamiento en coruoración y el pueblo en general, resultando el acto emocionante.".

En una guia automovilista de 1930 la fonda figura com a Hotel Cerdanya situat al carrer Pontarró núm. 7 i tenia el telèfon 14.

L'octubre del 1936. "L' únic capellà que es va quedar al poble va ser el rector, que es deia Agustí Graell. El tenien detingut a la Fonda Cerdana, ja que els interessava la seva firma per cobrar una deixa que arribava cada mes de California, d'un tal pare Ramon. Ara be, a l'octubre del 1936, el van assassinar salvatjament". (5)

Mossèn Agustí Graells i Farràs havia nascuta a Linyà i era rector de la Pobla de Lillet. El Comitè de la Pobla li va fer el salconduit segons el qual no es podia moure de la fonda Paiet de Ripoll. Prenent com a excusa unes declaracions, el van portar a la Fonda Cerdanya de la Pobla. En realitat, buscaven diners. Per això el van portar a la Pobla amb insults i tota mena de vexacions fins que al 12 d'octubre de 1936 li van tirar un tret ... ." (5)

L'any 1938 a la Fonda Cerdanya hi arribaven els refugiats de la guerra civil, amb destí a Andorra o França:
"numerosas evasiones desde el Berguedà hacia Andorra y Francia se organizaron en la fonda Cerdanya de la Pobla de Lillet y en Guardiola de Berguedá en cal Rotllan de Brocá y la fonda de ca la Bórnia. " (5)

"(...) Els republicants, abans de marxar de la Pobla, al començament de febrer de 1939, van cremar les fàbriques tèxtils de ca l'Artigues, el Pujol i el Costa. També van cremar la Fonda Cerdanya, i els magatzems de l'estació del ferrocarril". (5)

 

Als anys cinquanta els estiuejants comencen a visitar la Pobla i la fonda es publicita al diari la Vanguardia (6) :

22 de maig de 1949 - LA POBLA DE LILLET y sus magníficos alrededores. La mejor época para un buen descanso. Confort. Todas las habitaciones con vistas panorámicas y soleadas en FONDA CERDAÑA.

12 de juliol de 1950 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. Lugar pintoresco, sano y agradable. Altura 845 m., michos pinos y fuentes lindantes al pueblo. La mejor época del año. FONDA CERDAÑA 

 

24 de juny de 1952 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. En estos días de calor disfrute de buen clima en esta pintoresca y sana villa, hermosos bosques de pinos a 5 minutos. Confort v cocina casera y ssbrosa en FONDA CERDAÑA - Telf, 12.

12 de juliol de 1958 - EXCURSIONES Para su visita al nacimiento del río Llobregat y si quiere pasar unas vacaciones agradables, POBLA DE LILLET se las ofrece y FONDA CERDAÑA se las garantiza.


El 27 de juny de 1971 va morir Mercè Casals Traveria, vídua d'Antoní Rotllan. Els descendents de la familia Rotllan de la fonda tenien diferens negocis arreu : l'empresa Rotllan SL, el Garatge Rotllan i altres empreses vinculades al sector del paper, com la Paperera del Montseny i la Cel.lulosa de Sils.

La filla de l'Antoní i la Mercè, la Maria Rotllan i Casals casada amb Ramon Malaret, va dirigir la fonda molts anys fins que es va jubilar l'any 1982. A partir d'aquella data va regentar la fonda la seva filla Josefa Malaret Rotllan. L'any 1984 la fonda tenia 30 habitacions amb calefació i una capacitat per 50 persones. Al menjador hi cabien 150 persones. L'any 2005 es van reformar les habitacions amb bany i el 2007 es van fer obres a la façana de l'edifici.




FONTS CONSULTADES
(1) http://www.fondacerdanya.com/who_cat.html
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08166/memoria.pdf
(2) César August Torras- El Bergadà - Col.lecció Pirineu Català, 1905, p. 98.
(3) Ferran Sànchez Agustí- Espias, contrabando, maquis y evasión: la Segunda Guerra- 2003 
(4) Guia del automovilista. Cataluña y Pirineos, p. 212. 1930
(5) La guerra civil al Berguedà. P. 23- 91- 126
(6)  Hemeroteca de la Vanguardia

FOTOS
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=121#top_display_media
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=52#top_display_media
La Fonda Cerdanya. Diferents Vistes.
http://tempusfugitlapobla.blogspot.com.es/2014/12/la-fonda-cerdanya-diferents-vistes-des.html
Blasi i Vallespinosa, Francesc - Grup de gent en un plaça de la Pobla de Lillet. Entre 1912 i 1918- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/36742/rec/282
La Fonda de Cerdaña- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/51873/rec/1

Hostal de Giol (Centelles)


Antic hostal de Centelles (Osona) que es trobava al carrer de Jesús núm. 15, i que ja trobem documentat l'any 1875 :

Any 1875, 18 de gener (...) "A las 11 y i próximamente llegamos a Centellas, habiendo antes de entrar en el pueblo, hecho parar y nos mandaron que nos pusiéramos de dos en dos y en esta disposición, entre dos filas de Carlistas entramos en el mismo siendo de advertir que pusieron á las señoras en la primera fila y los carlistas que nos conducían armaron todos la bayoneta. Nos condujeron en el Hostal de Giol, en cuya puerta pusieron centinela. A lli comió quien tuvo apetito y al poco rato se nos presentaron una comisión del Ayunt° y varios vecinos ofreciéndonos para cuanto pudiéramos necesitar. También vinieron comisiones de Aiguafreda y Figaró" (...) (1)

El 18 de maig de 1882 alguns membres de l'Associació d'Excursions Catalana van fer un excursió a Centelles i al Castell de Sant Martí i es van allotjar a l'hostal :

"Centellas. Nos dirigírem à la posada de ca'n Giol, devant de la Rambla, encarregàrem lo dinar ..(2)


Gran Fonda de Ramon Giol.
Situada en el paseo (Jesús, 15 ) Centellas (Barcelona)
Edificio completamente restaurado. Servicio esmerado. Luz eléctrica.

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993), excursionista i aficionat al cinema, va ser durant anys un bon client de la fonda :

"Quirze Parés va néixer a Sant Boi de Llobregat al 1909 i va estudiar peritatge mercantil, fet que li permeté arribar a ser un dels caps administratius de la colònia Rosal. En un moment indeterminat, va arribar a Centelles, on buscava recuperar la salut de la seva dona, Maria Feu. Com un estiuejant més, la parella s’instal·là a la desapareguda Fonda Giol, al Passeig, just on comença el carrer Jesús. En aquest establiment, hi tingué una habitació llogada durant més de 25 anys. El matrimoni habitualment passa 4 o 5 mesos d’estiu a Centelles, tot i que ell ha d’anar a treballar a Barcelona. Possiblement per aquest motiu, finalment decidiren comprar o fer-se una casa al final del carrer de Jesús". (3)


A la paret del menjador de la fonda hi havia penjat un gran quadre del pintor Joan Musach :

"Quan hi havia l’Hostal de Can Giol, (el pintor Musach) que també s’ocupava de la restauració de les parets, hi va fer una pintura de temàtica paisatgística, que ocupava el saló pels convits. L’obra encara es conserva al mateix lloc, ja que és tant gran que ningú pensa en moure-la. Avui forma part de l'habitatge d’uns veïns, que molt amablement me l’han deixat fotografiar.
És una pintura fosca. Costa de veure-la, i encara més amb fotografia, perquè tot el paisatge està fet de tons grisos i blaus opacs. Representa una vista de Centelles, des de la banda de la C-17, per dir-ho alguna manera, amb el Puigsagordi i la Costa al fons. L’obra, és que la pintura sembla d’execució molt ràpida: taques, línies intuïtives. És un treball impressionista, impressionant". (4)





FONTS CONSULTADES

(1) Pere Maspons i Cadafalch. Any 1875. Memòria d'un segrest
http://www.laroca.cat/arxiumemoria/obres/2-11/2-11.pdf
(2) Butlletí Associació d'Excursions Catalana. Volum 3-5
(3) Francesc Roma Casanovas. Quirze Pares i el cinema
http://francescroma.blogspot.com.es/2012/12/quirze-pares-centelles-i-el-cinema.html
(4) Aleix Art. Crónica de Centelles. Inventari d'artistes centellencs -1
http://cronicadecentelles.blogspot.com.es/2014_01_01_archive.html
Carrer de Jesús. Centelles
http://webnom.proxarxa.net/toponim.php?top=28
Joan Musach
http://www.pintorrestauradormusach.com/ca/empresa/historia

Fonda l'escut de França (Barcelona)

Antiga fonda situada al carrer nou de Sant Francesc de Barcelona cantonada carrer Obradors. Ja existia l'any 1801. A mitjans del segle XIX d'allí hi sortien les diligències en direcció Girona :

El dia 12 juliol de 1801, entre dos quarts de vuit de la tarda i les nou del vespre, l'italià Giacomo Chiarini feia un espectacle d'ombres xineses, a la cantonada de  l'Hostal de l'Escut de França, amb el carrer dels Escudellers. Chiarini fou qui va introduir aquest espectacle a Barcelona. (1)

El 1836 (...) "Francesc Oller i Xatart marxà de Terrassa amb la galera de Barcelona, les sortides de la qual no tenien dia fix: depenien del fet que hi hagués pocs o molts viatgers. El punt de partença era la plaça major, i es plantava a Barcelona amb set hores. La rellevada es feia a Montcada, i els viatgers l'aprofitaven per a dinar. Obtingué el passaport amb facilitat, car aleshores bastaba que dos ciutadans honrats avalessin el sol.licitant.
A Barcelona parà a l'hostal de l'Escut de França, del pati del qual arrencà la galera que el dugué a Girona i després a Figueres, on agafà la diligència de Perpinyà (...) (2)

"Serien els darrers dies d'abril de 1842 quan Balmes sortí de Barcelona amb en Tauló. La diligència de Perpinyà que prengueren arrencava de la fonda que en deien "Escut de França", al carrer Nou de Sant Francesc, cantonada al d'Obradors".  (3)




Situació aproximada


FONTS CONSULTADES


(1) Josep A.Martín. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. 1998
(2) Ferran  Canyemeres. Obra completa. Vol. 5. Obra biogràfica. Textos inèdits. El Vallès. Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge. Columna. 1995
(3) Ignacio Casanovas. Balmes, la seva vida, el seu temps, les seves obres: Documents balmesians. Biblioteca Balmes, 1932
Martín de Riquer. Quinze generacions d'una familia catalana. 1998

Hostal de Farriols (Puig-reig)

Antic hostal situat al peu del camí ral que anava de Manresa a Berga. 

26 març 1816.- Establiment a favor de Miquel Corominas, veí de Puig-reig. “Facultad de construir casa posada o meson en su heredad nombrada Farriols. Tiempo de construccion 1 año”. Cens 12 rals. (1)

El 1856 a l’Hostal de Farriols hi viu José Margot i nés el propietari Martí Furroles. (2)




(1) A.C.A. REAL PATRIMONI. Establiments 1769-1830. Vol 453 - Berguedà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hostal_de_Ferriols
(2) Descripción de las casas de campo - 1856 - Arxiu de Berga