Pàgines

dissabte, 20 de març del 2010

Hostal de Vilassar (Vilassar de Mar)


Antic hostal del camí ral de Barcelona a Mataró (actual N-II), documentat l'any 1662 i que fou actiu fins el 1785. Era conegut com l'hostal de les tres torres o hostal de Vilassar.


Cap al segle XV, tres famílies provinents de Cabrils, Cabrera i Vilassar de Dalt s’establiren a la platja de Cabrils en el terme de Vilassar "arenyo de Caprilis in termino qui dicitur Villa Azahari". Les tres famílies van treballar la terra i es construiren les seves masies, que serien conegudes després com can Nadal o Lledó, can Mir i can Rufau o Alzina.

La pirateria era un perill constant pels pagesos de les tres masies, i per això es féren construïr torres de guaita adossades al segle XV o XVI. El mas de can Mir es va fer construïr una torre de planta quadrada i les altres masies es van construïr torres rodones.

A principis del segle XVII els pescadors de Vilassar de Dalt van edificar unes casetes que no eren més que unes senzilles barraques situades prop de la costa. Un document de 1606 ja parla del veïnat de Cases de Mar "vicinatus de Cases de Mar".

Un document de l'any 1637 fa referència als pescadors del Veïnat de Mar "piscatori de vicinatus de Mar", referint-se a les casetes de pescadors que han acabat conformant l'actual Vilassar de Mar.

Les tres masies amb les torres adossades estaven situades entre la riera d’en Cintet i el torrent de les Serps (actual Carrer de Sant Joan), i les primeres casetes de pescadors es van ubicar a l'actual carrer Sant Francesc més al nord que les masies dels pagesos.

Algunes fonts apunten que l'any 1662 ja existia un hostal (no sabem si és l'actual). En el mapa de Josep Aparici de l'any 1720, es fa referència als "caseríos de Vilassar" o "Casas de Mar". Els pescadors volien tenir una església pròpia que fou concedida pel bisbat el 19 de juliol de 1726, edificada en terrenys dels marquesos de Moja, i que fou consagrada el 1745 amb el nom de Sant Joan de Vilassar.

El 1762 fou reformat l'antic hostal o potser es va edificar de nou, segons consta en la llinda del portal. Es trobava situat davant del camí de baix o camí de la platja, després conegut com el camí ral, fet que va afavorir la seva funció de fonda per als viatgers que feien la ruta en diligències i carruatges i als traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona.

L'hostal permetia allotjar als passavolants i alhora devia ser el centre de subministrament dels comestibles de la vila (sal, oli, carn, peix), i també era estanc, obrador de ferreteria i forn de pa. L'hostaler no donava gaire menjar als que s'hi paraven, tal com resa una coneguda dita popular "a l'hostal de Vilassar, molts badalls i poc menjar"

L'any 1848 es va inaugurar la primera linia de tren de Barcelona a Mataró. El 1850 encara restava dempeus la torre quadrada (avui desapareguda) de la masia de can Mir. El 9 de novembre de 1875 vilassar de mar es constitueix en municipi independent i l'edifici de l'antic hostal es converteix en l'ajuntament. El 1882 fou enderrocada la torre rodona de Can Lledó (o Rufau).


La Torre d'en Nadal, situada darrera de l'antic hostal, és l'única torre que resta de les tres torres que van donar nom a l'hostal i al municipi, i que han perviscut en l'heràldica local a través de l'escut que fou oficial a partir de 1893.


El 23 de gener de 1916 el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va organitzar una excursió d'un dia a Sant Cristòfol de Premià de Mar, Sant Genís de Vilassar, Sant Feliu de Cabrera i Sant Joan de Vilassar. L'excursionista i fotògraf Josep Salvany i Blanch (1866-1929) al passar per davant de l'hostal, va fer una fotografia on també s'hi pot veure la torre d'en Nadal (tot i que el títol d'aquesta imatge nomès diu: Casa de la Vila de Vilassar)


L'any 1929 el fotògraf Josep Gaspar i Serra (1892-1970) va fer una fotografia aèrea de Vilassar de Mar, on podem veure en una ampliació, l'antic hostal i les cases que l'envolten.

El 1962 s'inicià el procés per convertir l'antic hostal en l'actual museu Enric Monjo, que ha esdevingut un dels centres culturals més prestigiosos del Maresme, amb una exposició permanent d'obres de l'escultor Enric Monjo i Garriga.


De l'edifici destaquen els esgrafiats de l'any 1902, que antigament ocupaven tota la façana i que avui nomès es poden veure a la façana lateral, obra de l'arquitecte modernista local Eduard Ferrés i Puig.


FONTS CONSULTADES :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1200
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1201
http://www.catvilassar.com/apartats/cev/article_fons.php
http://www.vilaweb.cat/noticia/2281948/230207-guia-nostre-patrimoni-antic-hostal-4.html
http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0605514
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0240507
http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113199/140946
http://www.capitanes.com/?a=turismar.costamaresme
http://www.ccmaresme.es/document.php?id=1602
Foto 1916: Salvany i Blanch, Josep. Fons Salvany
Foto 1929: Josep Gaspar i Serra. Institut Cartogràfic de Catalunya
Foto torre de'n Nadal: Darz Mol
Fotos: poblesdecatalunya.cat i catvilassar.com
.

2 comentaris:

  1. És una vertadera llàstima la pèrdua de les dues torres.
    Un cop més moltes mercès per compartir el teu saber.

    ResponElimina
  2. Ara la torre de n Nadal i l antic hostal queden com a únics testimonis de la història que hi ha al darrera... Salutacions !

    ResponElimina