Pàgines

dilluns, 14 de desembre del 2009

Hospital de Coll d'Olzina - Hostal de Malafogassa - Hostal del Bisbe (Montmajor)


Antic hostal de camí ral que es trobava en una cruïlla de camins molt transitats: el camí de Berga a Cardona i el camí de Berga a Solsona. La casa que avui encara existeix, la trobem documentada al segle XIII com l'Hospital del Coll d'Olzina, després Hostal de Malafogassa i darrerament com l'hostal del Bisbe.

A mitjans del segle XIII l'hospital de Coll d'Olzina era propietat del monestir de Santa Anna de Barcelona. Aquest monestir estava vinculat, des de l'any 1145 a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Abans de 1264 el monestir de Santa Anna es va vendre l'hospital a Pere de Caors de Berga, que aleshores ja tenia el delme de Catllarí i el terç del delme de Sisquer.

Pere de Caors era molt negociant i durant la seva vida va realitzar moltes transaccions, l'any 1258 va comprar l'alou de Bonner a Pere de Santafé, i el va revendre a Pere de Berga quatre mesos després.

El 25 d'abril de 1264, Pericó Ros i la seva esposa Berenguera venen a perpetuïtat a Pere de Caors i als seus la meitat del que tenen i reben al lloc anomenat de Coll d’Olzina que compraren a la casa de Santa Anna de Barcelona. La venda es fa per cent cinquanta sous de tern. Al dors del document es pot llegit "en lo lloc nomenat Hospital de Coll d’Olzina". (1a)

El 13 de setembre de 1270 es devia produir la venda de l'altre meitat del lloc, quan Arnau de Tresserra, la seva esposa Guillema i llur fill Arnau venen a Pere de Caors, de Berga, i als seus, a perpetuïtat, tot el que tenen al lloc anomenat Coll d’Olzina, incloent els masos, masoveries, homes i dones, censos, usatges i qualsevol altres drets. La venda es fa per dos-cents trenta sous en moneda de tern. Finalment, Guillema renuncia expressament als drets derivats del seu esponsalici. (1b)

El 1288 Pere de Caors fa testament i el 1290 ja era difunt. Els marmessors del testament eren els responsables de repartiment del patrimoni entre els seus hereus.

El 5 de novembre de 1288. Trasllat de 1290, agost, 14. Pere de Caors, de Berga, fa testament i nomena marmessors Pere de Canals, Arnau de Noguer, Ramon de Pinyana, nebot de l’atorgant, de Berga, i com a conseller Ramon de Qualpan. Vol que els marmessors, per tal de saldar els seus deutes, distribueixin els béns que calgui a coneguda del capellà de Berga, o del seu lloctinent, del prior i el sotsprior dels frares predicadors, de la Seu d’Urgell, del guardià dels frares menors del convent de Vic i que no ho impedeixin ni Huguet ni Arnau ni Pere, fills del testador.

El 6 de juny de 1290. Trasllat de 14 d'agost de 1290. Huguet i Arnau de Caors, fills i hereus del difunt Pere de Caors, de Berga, i Blanca, vídua de Pere i tutora dels seus fills, requereixen a Pere de Canals, Arnau de Noguer, Ramon de Pinyana, marmessors del testament de Pere de Caors, perquè arribin a un acord amb domna Agnès de Cascalls i Ramon de Caors, marit seu, sobre la petició feta per aquests davant la cort de la comtessa de Pallars, a Berga, contra Guillem Riera, Pere de Conamines, fidejussors del difunt Pere, de cinc mil sous melgoresos i el delme de Llavaneres que pertanyien al difunt. Els atorgants volen que els marmessors, que actuaven com a defensors dels tres fidejussors, no portin cap més causa contra el matrimoni i que els satisfacin la quantitat que demanen, prenent-la dels béns del difunt Pere de Caors. I, per això, els autoritzen a a vendre, subhastar i alienar tots els béns que siguin necessaris.

Pels volts de 1290 els marmessors de Pere de Caors van vendre vendre part del patrimoni del difunt (inclòs el  lloc de Coll d'Olzina) al mercader Arnau de Soler de Cardona, que aleshores era el propietari del castell d'Aguilar, situat al peu del camí ral de Berga a Cardona.

El 25 de juliol de 1290 Ramon Folc [VI], vescomte de Cardona, confirma a Arnau de Soler, de Cardona, i als seus la concessió a perpetuïtat del lloc i hospici de Catllarí, del delme de Sisquer i de Santa Maria de Valls, dels llocs de Valielles i dels Bancs, amb tots els masos i masoveries, homes i dones i tota la resta de drets que té per l’atorgant i que va comprar als marmessors de Pere de Caors a la Vall de Lord. El receptor ho tindrà amb les mateixes immunitats i franqueses que Pere de Caors va rebre del difunt Ramon [Folc V] de Cardona, pare de l’atorgant. Finalment, aquest reconeix haver rebut el terç del lluïsme que com a senyor li corresponia de la venda del domini. (1c) En aquest document no es fa cap referència al lloc de Coll d'Olzina però és lar que en devia formar part

Al morir Arnau de Soler entre els anys 1290 i 1295, el seu fill Arnau (de) Soler va heretar el patrimoni familiar, també l'Hospital de Coll d'Olzina.

El 28 de juliol de 1295, juliol, 28 Ramon Folc [VI], vescomte de Cardona, promet a Arnau Soler, fill del difunt Arnau de Soler, que no demanarà la tolta, força, quèstia, empriu, servei, acapte ni cap altre cens als habitants del lloc de Coll d’Olzina, alou franc i quiet d’Arnau, el difunt pare del qual havia comprat l’alou als marmessors de Pere de Caors, qui, al seu torn, havia comprat el lloc al monestir de Santa Anna de Barcelona, inclosos la jurisdicció i el domini. (1d)

El 16 de maig de 1308 Arnau Soler ja era difunt, i els béns passaren al seu fill hereu Ramon de Soler. El seu nét Asbert de Vernet, mullerat amb El.lesèn de Peguera, va heretar del seu avi. El 1373 Asber t va fer testament ja que es trobava malalt a Berga , i féu hereva universal a la seva filla Beatriu  :

1373, desembre, 9 Asbert de Vernet, donzell, senyor de la Quadra d’Aguilar, de Catllarí i de la parròquia de Valielles, del vescomtat de Cardona, i hereu universal del difunt Ramon de Soler, de la vila de Cardona, avi seu, com que està malalt, a Berga, fa testament i nomena marmessor Ramon Desvilar, donzell, familiar de l’atorgant, i supervisora Beatriu, vescomtessa de Cardona. En primer lloc, vol ser enterrat al convent dels framenors de Berga fins que els seus ossos estiguin nets i, llavors, vol ser traslladat a la tomba de la seva mare. En cas que les seves despulles no siguin traslladades, demana que es faci pintar la tomba del convent amb el seu penó sobre un escut i una llança, per la qual cosa hi destina cent lliures barceloneses. Deixa deu lliures a la mensa dels framenors i cent sous a Antoni Frigola, prior, del mateix convent, perquè faci misses per la seva ànima. A continuació, fa diverses deixes a les esglésies parroquials dels seus dominis, començant per cent cinquanta sous a Santa Maria d’Aguilar, vint-i-cinc a Sant Martí de Catllarí i altres deixes menors a Sant Iscle de Llinars, Santa Maria de la Mata, Sant Pere de Montcalb, Santa Maria de Valls, Sant Salvador de Sisquer, entre d’altres. Deixa a Arnau de Valielles els seixanta sous que aquest li devia; a El·lesèn, filla seva natural amb la difunta Dolça d’Alba, i a Geralda, filla seva il·legítima, mil cinc-cents sous a cadascuna per als seus casaments. Deixa a Arnau Casals, hostaler de Solsona, cinquanta sous, i a Simó Sa-selva, de Cardona, quatre florins d’or, com a pagament del salari pel temps que va treballar pel testador. Deixa a la seva esposa El·lesèn, filla del difunt Ros de Peguera, els llocs de Catllarí i Valielles, perquè els tingui mentre visqui sense marit. Per tal de satisfer els seus deutes, vol que siguin venuts el mas d’Horts, situat al costat del monestir de Sant Benet de Bages, i la seva casa de “Beçons”, amb els seus habitants i jurisdicció, que té en franc alou al territori de Guerau de Cervelló, a la vegueria de Vilafranca del Penedès, ocupada injustament per Arnau de Vernet, donzell. Finalment, institueix Beatriu, filla seva i d’El·lesèn, hereva universal. En cas que aquesta morí sense descendència, nomena hereu universal Ramon Desvilar o els seus successors.

L’octubre de 1386, Bernat d’Argensola, donzell, actua com a marmessor subrogat del testament de Ramon de Soler :

1386, juliol, 10. Cardona.  Guillem Ros, prevere, regent l’oficialat de Cardona pel bisbe d’Urgell, atenent allò contingut al testament de Ramon de Soler (vegeu doc. 226) i que Berenguer Sespluga, rector de Sant Miquel de Cardona, Jaume Soler, canonge de Lleida, i Pere Fuster, prevere, de Berga, marmessors del testament, han mort, constitueix Bernat d’Argensola, donzell, domiciliat a Cardona, marmessor subrogat de les últimes voluntats del difunt Ramon de Soler.

1398, setembre, 4. Cardona Romeu Grosset, prevere, jurisperit, oficial de Cardona pel bisbe d’Urgell, tenint en compte que els tres marmessors del testament de Ramon de Soler, fill de Ramon de Soler, de Cardona, han mort, i tenint en compte que Bernat d’Argensola, donzell, suplicà a l’oficial convertir-se en marmessor subrogat del testament, constitueix, assigna i subroga Bernat d’Argensola marmessor perquè s’encarregui de fer complir les últimes voluntats del difunt Ramon de Soler.

El 1415 fa testament Bernat d'Argensola, mullerat amb Beatriu, senyor del castell d'Aguilar i del lloc de Coll d'Olzina, i el 1416 ja és difunt.

1415, febrer, 3. Cardona, casa del notari Guillem Satorre. Bernat d’Argensola, donzell, senyor del castell d’Aguilar, fa testament i nomena marmessors Macià Vidal, doctor en lleis, Pere Ripoll, llicenciat en lleis, Beatriu, esposa de l’atorgant, i Bernat de Salavert, de la vila de Cardona. Escull ser enterrat al claustre del monestir de Santa Maria de Serrateix. Deixa per a la seva extremunció, sepultura i convit mil vuit-cents sous barcelonesos de tern, dels quals deu sous són per a la sagristia de Sant Miquel de Cardona, vint sous per a misses a Sant Vicenç de Cardona i deu per a pa cuit per als pobres de Crist mentre es fan les misses, deu sous més per a misses a les esglésies de Riner i d’Ardèvol, cinc sous per a les obres de Sant Miquel de Cardona, més el llegat habitual per ser-ne parroquià, deu sous a cadascun dels marmessors i dotze lliures barceloneses per quaranta dies de salari per a dos mestres d’obra de les reixes de la capella de Sant Ermenter i Sant Celdoni de Cardona. Ordena, també, que siguin pagats els dos-cents sous que deu a cadascuna de les universitats de Caladrons i de Fet. A més, d’altres béns seus ordena que es creïn dos censals: un de seixanta lliures, amb una pensió de seixanta sous, per tres aniversaris anuals a celebrar per l’abat de Serrateix el dia de la seva mort, el segon dimecres de Quaresma i el primer dimecres d’Advent; i l’altre, de deu lliures i pensió anual de deu sous, per a la celebració d’un aniversari a l’església d’Aguilar. Reconeix haver rebut de la seva esposa Beatriu la totalitat del dot i li llega cent lliures barceloneses. Reconeix, també, haver rebut de Pere de Corb deu florins del deute que aquest tenia amb l’atorgant. Deixa al seu fill Joan Berenguer cinc mil cinc-cents sous barcelonesos en concepte de llegítima que li seran atorgats quan tingui divuit anys. En cas que mori sense descendència legítima, en retindrà tres mil sous, mentre que els dos mil cinc-cents restants seran per al seu germà i hereu universal Bernat Ermenter d’Argensola. Si aquest morís sense descendència legítima, l’hereu seria Joan Berenguer i, en cas que aquest morís de la mateixa manera, tots els béns passarien a Pere d’Argensola, donzell, nebot de l’atorgant i fill de Pere d’Argensola, domiciliat a Alfés, bisbat de Lleida. En cas que aquest també morís, l’atorgant ordena que dels seus béns l’abat de Serrateix creï diversos presbiterats dotats amb una pensió de quatre-cents sous anuals.

1416, setembre, 7. Castell d’Aguilar. Beatriu d’Argensola requereix Pere de la Vila, Pere del Serradell, Nicolau Sescorts i Pere de la Serra, de la quadra de Catllarí, un cop llegit en català públicament l’acta de venda d’aquesta quadra que els marmessors del difunt Pere de Caors van vendre al difunt Arnau de Soler, perquè li facin homenatge i la reconeguin com a senyora natural, sota remença d’eixorquia, intestia, cugucia, arsina i altres censos. A més, li hauran de satisfer quèsties, talles, toltes, forces, acaptes, guaites, obres, joves, tragines, hosts i cavalcades entre altres censos.

El 1420 fa testament Beatriu d'Argensola, i el 1422 trobem com a senyor d'Aguilar del lloc de Coll d'Olzina al seu fill Bernat d'Argensola :

1422, setembre, 12. Cardona. Bernat d’Argensola, donzell, senyor del castell d’Aguilar, del comtat de Cardona, ven a Antoni Cases, prevere, rector de l’església parroquial de Santa Maria d’Aguilar, beneficiat del benefici instaurat per la difunta Beatriu, mare de l’atorgant, en el seu testament de 28 d’abril de 1420, un censal mort per dues-centes trenta-sis lliures, amb una pensió anual de dos-cents trenta-sis sous, pagadors cada primer de setembre. Bernat d’Argensola, donzell, senyor del castell d’Aguilar, reconeix haver rebut d’Antoni Cases, prevere, rector de l’església parroquial de Santa Maria d’Aguilar, dues-centes trenta-sis lliures per la venda d’un censal mort amb una pensió anual de dos-cents trenta-sis sous. 

1433, gener, 28. Casa de Santes Creus, a la vila de Cervera Bernat Saportella i Lluís d’Ivorra, cavallers, com a àrbitres escollits per ambdues parts, dicten sentència entorn dels capítols matrimonials que han de signar Ramon Bonanat, burgès, de la vila de Cervera, d’una banda, i Beatriu, donzella, filla de Bernat d’Argensola, senyor del castell d’Aguilar, i de la seva esposa Marquesa, de l’altra. En primer lloc, fan prometre a les dues parts que signaran els capítols en la forma que els àrbitres els indicaran, sota pena de mil florins d’or d’Aragó. A més, s’especifica que els dos atorgants rebran com a salari una espasa per a cadascú, amb els seus pom, croera, guaspa i platons, i dos parells de capons per al notari.


El 1592 trobem com a propietari de l'hospital a Joan Massana.


Passades unes generacions, i concretament l'any 1613 trobem a la familia Viladàs, de renom Bisbe, establerts en aquesta casa i heretat, per això fou conegut com l’Hostal del Bisbe. (3) El 1638 el terme del Spital de Collçalsina formava part de “la parròquia de Sant Martí de Correà dins de la Baronia d'Aguilar”. (4)

El 26 de juny de 1620, Josep de Margarit i de Biure (1602-1658), prenia com a esposa la seva cosina en tercer grau, Maria de Biure i de Cardona (1605-1635), baronessa d'Aguilar de Basella, matrimoni que fa unificar un patrimoni considerable.

Poc despres de 1644, Pere Verni i Francesc Guillen originaris del regne de França o del Llenguadoc, treballaven de picapedrers a l’Hospital, posiblement fent-hi obres de millora. Pere Verni, picapedrer que vivia a la casa Muntanya del Pla de Codiners, mori el 29 de setembre de 1658. Joan Verni, mestre de cases, que vivia a l’Hospital, feu hereu el seu fill, Pere Verni, i morí el 2 d’agost de 1687. L'altra picapedrer, Francesc Guillem, que també vivia a l’Hospital, morí d’accident el 22 de maig de 1653. (5)

Sigui per la guerra o sigui pel bandolerisme, hi hagueren alguns assassinats que afectaren dos membres de la familia Viladàs, propietaris de l'hospital. Concretament el 16 d’agost de 1644 trobaren prop de La Vall, mort d’una escopetada, Benet Viladàs; i Joan Viladàs de l’Hospital tambe fou mort d’una escopetada el 6 d’agost de 1649. (6)

Els Viladàs, amos de l’Hospital, tenien feta una fundació per al cantar anyal, en una de les capelles de l’esglesia de Torrents de Correà, que estava dedicada a St. Salvador de l’Hospital. (7)

Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. La senyoria de Correà també comprenia la casa i el terme de l'Hospital, Boixadera dels Bancs, Valielles, Catllarí i altres llocs fóra del municipi. 
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08132/memoria.pdf

L'any 1715, l'Hospital de Coll d'Olzina és anomenat Hospital de Malafogassa : "Celdoni Viladàs, alias Bisbe, de cal Bisbe de Correà i terme d’Aguilar, alias de l’Hospital de Malafogassa, ha rebut 215 lliures en préstec de Joseph Gener del mas Tolichs de Sant Sadurní de Figols, sufragània de St. Andreu de Gargallà, per adobar dita casa i pagar la talla de les Reals Contribucions”. Com a compensacio li cedeix les herbes de cal Bisbe” (8)

El 1809 el Baró de Maldà féu parada per dinar a l'Hostal del Bisbe, i el defineix com un hostalot desgraciat : “Luego de muntats nosaltres als matxos i burros, seguint les dos mules de cara, prou grosses i valentes com unes lleones, ab lo cotxero Francesc i los mossos a peu, començarem los andurrials, trepitjant pedres i rocs, mes o menos, en los camins, ab l’ànimo d’anar a dinar a l’Hostal del Bisbe; (...)
Arribarem a migdia, i ens veguerem d’allo ben avorrits de tal infelicitat, tota ella com habitacio mes d’alarbs que de persones i tals com erem nosaltres.
Baixats de les cavalles entrarem i passarem per una com galeria d’embigat de fusta que, esta, blandejava al passar-hi. Alli dintre tot era cuina –bruta com un gavatxo, i altra cosa era la casa de Vilalta de Rodors, que, respecte d’esta, podia passar per un palacio dels encantats-, una taula com aixi corresponia, sostre infeliç.
Luego tractarem de dinar, que es el que feia el cas, i est luego, per tenir que fer en la tarda una mitja jornada de cinc hores llargues, fins a la ciutat de Solsona. En efecte, luego dinarem i lo dinar consisti ab sopa, que sols suplia la gana per menjar-la, despues verdura, que la deixarem, per lo que no ens agrada, havent-hi barrejat l’hostalera, trumfes o patates picades; i lo millor de tot aquest dinar (...) foren los pollastresque ens duiem, lo pa i vi, i acabat lo dinar, ab les moltes degudes gracies a Deu Nostre Senyor.
Luego, havent dinat los mossos i les dones en la mateixa taula ab nosaltres –com que a fora i en semblants hostals com est no es miren compliments-, si que per mes enllestir promptes totes les cavalles per pujar-nos-hi, tocarem los andurrials cap a Solsona.(...)
(9)

L'any 1833  Ramon Isanta Casas, hostaler de cal Bisbe de Montmajor, arrenda l'hostal de Sant Bartomeu de la Valldan que era propietat de Jaume Vilardaga Sastre i el seu fill Jacint Vilardaga Junquet.

A la primera guerra carlina (1833-1841), l'hostal del bisbe es trobava enmig de les accions de guerra del Regiment America núm. 66.

1899. L'excursionista Artur Osona en comenta ben poca cosa : “Del Hostal del Bisbe en 15 minuts se puja al de la Ferreria,...” (13).

C.A. Torras va fer una fotografia de l'hostal des del cami ral i en la guia del Berguedà de 1905 publica :
"Hostal de Cal Bisbe, que no correspon pas a son pompós nom. Molt pobre de recursos, ab prou feines s’hi troben ous y cansalada, vi y aiguardent y pa moreno. L’edifici es ronech, pero molt pintoresch, especialment per sa bella situacio (...) Situat l’hostal prop de l’enforch dels camins de Solsona y Cardona, era molt concorregut quan els traginers frequentaven aquests avuy gairebe deserts camins; mes, si era aleshores mes visitat, son confort no era pas, ab tot, mellor...” (14).


El 1922 torna a parlar de l'hostal al publicar la Guia de la comarca del Cardoner:
"... Hostal de Cal Bisbe al peu de la rasa. No correspon pas avui a son gran crit. Abans quan els traginers de Solsona, Berga y Cardona ab llurs corrues de matxos de bast hi feien la reposada de mig camí, estaria molt més ben proveït, avui ab prou feines s’hi troba pa de casa, ous, cansalada, aiguardent y mal vi. L’edifici es pobre y ronec. La situació en cambi es molt pintoresca. Està situat prop de la corrent de l’aigua, en el punt mateix aon la vall s’estreny quedant reclosa en la part oposada per la recta serra de Montmajor..." (15)

C.A.Torras també recull les diferents teories sobre el nom de l'hostal, que poc tenen a veure amb el sobrenom amb que es coneixia l'antic propietari en Celdoni Viladàs  :

"... Tal volta’l pompós nom d’hostal del Bisbe que porta la propera casa es deguat a alguna tradició ja esborrada referent a n’aquest antic temple. Bé podria esser que en epoca de persecució pera’ls cristians, en les irrupcions agarenes, s’hagués recullit en aquest lloc, a redós del solitari temple y al ampar de les feréstegues boscuries, algun prelat, buscant-hi no sols la propia seguretat y la dels que’l seguien, sino’l poder continuar a rendir culte constant al verdader Deu Creador de cels y terra. Tradició parescuda’s troba en la Cova del Bisbe, situada en les aspres cingleres de la vall de Sant Aniol de Guja, en la Garrotxa.
Una dita popular, de més modern origen, relata que’l nom d’hostal del bisbe, prové de que encertant-se una vegada a passar per aquest hostal un bisbe ab el seu seguici fou sorprès per un mal temps y tingué que pernoctar-hi, havent sigut tan exagerat el compte presentat l’endemà per l’hostaler que’l majordom del Senyor Bisbe no pogué menys de protestar-ne, a lo qual respongué’l propi hostaler que la ocasió s’ho portava, perquè de bisbes per l’hostal no’n passaven cada dia.
Enllà del hostal se deixa a la dreta’l camí de Solsona a Casserres que per altre brancal porta també a Berga per l’hostal nou. Se segueix la vora dreta de la rasa
..." (16)

Pels volts de 1927 l'excursionista Antoni Arderiu i Pasqual va fer una fotografia de l'hostal per l'Estudi de la Masia Catalana impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Anys després, la propietat de la casa pasa a mans del Casanova de Montmajor, després de comprar-la a una dona de Sitges, que necessitava els diners per a pagar el dot d’una filla que es feia monja (17)


FONTS CONSULTADES :


(1) Els pergamins documentals de 'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. 1142-1500. Fundació Noguera. p.114 /p. 120/p.133/p.135. ...
http://arxiu.notarisdecatalunya.org:8081/Documentos/Cataleg/PERGAMINS%20DOCUMENTALS.pdf 
(2) Rosa Tous - El castell i el terme de Fraumir - revista Erol  http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/172708/250724
(3) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 61 - Erol nº 63, p.23
(4) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 29
(5) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 31-32
(6) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 33
(7) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 61
(8) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 65
(9) Baró de Maldà -Calaix de Sastre, 1808-1810, p.194-195
(10) http://www.geocities.com/Pentagon/8745/infanteria/66.htm
(11) Bertan Soler, Tomas - Itinerario descriptivo de Cataluña, p. 266
(13) Osona, Artur - Guia itineraria del Lluçanès
(14) Torras, C.A. Pirineu Català. El Berguedà, p.340
(15) Torras, C.A. Pirineu Català. Comarca del Cardener, p.186
(16) Torras, C.A. Pirineu Català. Comarca del Cardener, p.188
(17) Bach i Riu, Antoni - Montmajor i el seu comú, p. 63

FOTOGRAFIES
Arxiu fotografic del centre excursionista de Catalunya MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=973&CISOBOX=1&REC=19
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=1004&CISOBOX=1&REC=4
Mapa: ICC.cat

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada