La casa de cal Cerdà es va edificar a la plaça del Fort de la Pobla de Lillet i ja existia l'any 1830. La casa fou comprada per la familia Ferrer, una de les pioneres de la indústria del teixit a la Pobla de Lillet.
Un dels membres de la nissaga fou mossèn Ramon Ferrer (La Pobla de Lillet 1869 - Sitges 1932), conegut com a pare Ferrer. Va emigrar a Amèrica, i s'hi va quedar durant 25 anys establint-se a Sant Francisco (Califòrnia) on va fer de capellà. Allí devia fer fortuna ja que l'any 1931 va fer una deixa testamentària de 6.731 dòlars per arranjar les escoles de la Pobla de Lillet, que encara avui són vigents.
Trobem al sr. Ferrer de cal Cerdà casat amb Ignàsia Costa Mallol, germana del propietari de la fàbrica Bonaventura Costa Mallol, creada l'any 1867 a la Pobla de Lillet. Amb els guanys provinents del tèxtil es va acondicionar la casa de cal Cerdà per fer-ne una casa benestant que acollia hostes. El 1899 consta com "mesón" a càrrec de Jaume Bonfill Saus.
Hem trobat referències del molí de cal Cerdà, posiblement situat en el lloc on més tard es va bastir la fàbrica de cal Pujol "Tejidos Pujol SA", després "Tejidos Rebés SA".
El 1905 l'excursionista César August Torras va publicar la seva guia del Berguedà amb les fondes de la Pobla : "Fondes y hostals. Cerdanya, Falgars; can Farinas ... can Pericas y can Magre. Preus corrents, de 3 a 5 pessetes per dia, a tot estar". (2)
Posteriorment Anton Puigbò la inscrigué com a parador o mesón. L'any 1917 Antoní Rotllan Cabanes va obrir una botiga de gra, amplià les caballerisses i li donà el nom de "Fonda de Cerdaña". Antoní s'havia casat amb la Mercè Casals Travería (?-1971) i la parella van tenir 3 fills : la Maria, el Josep i la Carme.
1925. Fonda de Cerdanya. Hotel con garage.
Pels volts de 1927 el fotògraf i excursionista Carles Fargas i Bonell (1883-1942) va fer un fotografia dels arcs de l'eixida de la fonda. El divendres 21 d'octubre d'aquell any l'ajuntament de la Pobla hi va organitzar una banquet pels ex-combatents de la guerra d'Àfrica :
"POBLA DE LILLET Con motivo de celebrar la fiesta de la raza y de la paz, el domingo último se reunieron en la fonda de Cerdaña, y en fraternal banquete con que les obsequió el Ayuntamiento, los cincuenta ex combatientes de la campaña de África que sirvieron en aquellos territorios desde 1.909 hasta la fecha, residentes en esta población. El acto fue presidido por el alcalde y varios concejales, el comandante del puesto de la guardia civil y el de mozos de escuadra de la localidad. Al descocharse el champagne, se levantó el secretario del Ayuntamiento y en tonos patrióticos expuso a los reunidos el significado del acto que se celebraba, finalizando su elocuente discurso con vivas a España y al ejército, que fueron entusiastamente contestados. El lunes, a las nueve y media, se celebraron en la iglesia parroquial, solemnes funerales por le eterno descanso de ruestros hermanos muerots en campaña, cuyo acto asistieron representaciones de todas las fábricas y sociedades de la población con sus directores y presidentes al frente, los alumnos de ambos sexos con sus profesores, el Ayuntamiento en coruoración y el pueblo en general, resultando el acto emocionante.".
En una guia automovilista de 1930 la fonda figura com a Hotel Cerdanya situat al carrer Pontarró núm. 7 i tenia el telèfon 14.
L'octubre del 1936. "L' únic capellà que es va quedar al poble va ser el rector, que es deia Agustí Graell. El tenien detingut a la Fonda Cerdana, ja que els interessava la seva firma per cobrar una deixa que arribava cada mes de California, d'un tal pare Ramon. Ara be, a l'octubre del 1936, el van assassinar salvatjament". (5)
Mossèn Agustí Graells i Farràs havia nascuta a Linyà i era rector de la Pobla de Lillet. El Comitè de la Pobla li va fer el salconduit segons el qual no es podia moure de la fonda Paiet de Ripoll. Prenent com a excusa unes declaracions, el van portar a la Fonda Cerdanya de la Pobla. En realitat, buscaven diners. Per això el van portar a la Pobla amb insults i tota mena de vexacions fins que al 12 d'octubre de 1936 li van tirar un tret ... ." (5)
L'any 1938 a la Fonda Cerdanya hi arribaven els refugiats de la guerra civil, amb destí a Andorra o França:
"numerosas evasiones desde el Berguedà hacia Andorra y Francia se organizaron en la fonda Cerdanya de la Pobla de Lillet y en Guardiola de Berguedá en cal Rotllan de Brocá y la fonda de ca la Bórnia. " (5)
"(...) Els republicants, abans de marxar de la Pobla, al començament de febrer de 1939, van cremar les fàbriques tèxtils de ca l'Artigues, el Pujol i el Costa. També van cremar la Fonda Cerdanya, i els magatzems de l'estació del ferrocarril". (5)
Als anys cinquanta els estiuejants comencen a visitar la Pobla i la fonda es publicita al diari la Vanguardia (6) :
22 de maig de 1949 - LA POBLA DE LILLET y sus magníficos alrededores. La mejor época para un buen descanso. Confort. Todas las habitaciones con vistas panorámicas y soleadas en FONDA CERDAÑA.
12 de juliol de 1950 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. Lugar pintoresco, sano y agradable. Altura 845 m., michos pinos y fuentes lindantes al pueblo. La mejor época del año. FONDA CERDAÑA
24 de juny de 1952 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. En estos días de calor disfrute de buen clima en esta pintoresca y sana villa, hermosos bosques de pinos a 5 minutos. Confort v cocina casera y ssbrosa en FONDA CERDAÑA - Telf, 12.
12 de juliol de 1958 - EXCURSIONES Para su visita al nacimiento del río Llobregat y si quiere pasar unas vacaciones agradables, POBLA DE LILLET se las ofrece y FONDA CERDAÑA se las garantiza.
El 27 de juny de 1971 va morir Mercè Casals Traveria, vídua d'Antoní Rotllan. Els descendents de la familia Rotllan de la fonda tenien diferens negocis arreu : l'empresa Rotllan SL, el Garatge Rotllan i altres empreses vinculades al sector del paper, com la Paperera del Montseny i la Cel.lulosa de Sils.
FONTS CONSULTADES
(1) http://www.fondacerdanya.com/who_cat.html
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08166/memoria.pdf
(2) César August Torras- El Bergadà - Col.lecció Pirineu Català, 1905, p. 98.
Guia del Automovilista. Cataluña. Anuario para 1925. I.G.Seix Barral&Herms SA.
(3) Ferran Sànchez Agustí- Espias, contrabando, maquis y evasión: la Segunda Guerra- 2003
(4) Guia del automovilista. Cataluña y Pirineos, p. 212. 1930
(5) La guerra civil al Berguedà. P. 23- 91- 126
(6) Hemeroteca de la Vanguardia
FOTOS
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=121#top_display_media
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=52#top_display_media
La Fonda Cerdanya. Diferents Vistes.
http://tempusfugitlapobla.blogspot.com.es/2014/12/la-fonda-cerdanya-diferents-vistes-des.html
Blasi i Vallespinosa, Francesc - Grup de gent en un plaça de la Pobla de Lillet. Entre 1912 i 1918- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/36742/rec/282
La Fonda de Cerdaña- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/51873/rec/1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada