diumenge, 13 de febrer de 2011

Hostal de la Corba (Ribes de Freser)


Durant la segona quinzena de l'octubre de 1881, Mossèn Cinto Verdaguer va sojornar vuit dies als banys de la Corba, a Ribes de Freser (Ripollès) per prendre les aigües medicinals de la Font de la Salud. També va anar-hi per cercar material literari per incorporar a la seva obra "Canigó". 

Postal de la Font i Parc de la Salut circulada el 1906

En els Banys de Ribes hi havia dos balnearis, el de la colonia Perramón y el balneari de La Corba que aprofitaven les aigües bicarbonatades i sulfatades (a 26º de temperatura) que baixaven del Taga


El 1907 es renova totalment l'antic hostal i és converteix en un hotel-balneari d'estil modernista. El 1908 el restaurant de l'hotel disposava d'àmplis salons i Ramon Orriols n'era el propietari, tal com ho descriu un anunci publicat al diari la Vanguardia el 21 de juny d'aquell mateix any :



VALLE DE RIBAS - HOTEL "LA CORBA"
Abierto desde 1,° de julio a 15 de septiembre
Situado dicho balneario en la vertiente más atractiva y pintoresca del Pirineo catalán, rodeado de vastas y frondosísimas selvas, bañado por el poético y caudaloso río Freser, careado de delicioso parque y alameda naturales, en donde mana la riquísima «Fuente de la Salud», la más abundante de este valle. Todo esto junto a otros atractivos higiénicos, le ponen en el lugar de los más apropósito y mejor acondicionado en su clase. Servicio esmerado de fonda y restaurant á cargo de su mismo propietario don Ramón Orriols. Grandes y espaciosos salones de café, de billar, de piano, etc. Servicios especiales de peluquería, peinadota, lavado, planchado y demás. Telégrafo, periódicos, correo diario. Capilla en el mismo establecimiento. A pesar de la notable restauración, los precios son económicos, según tarifa y convencionales. Pisos independientes cómodamente amueblados (entre ellos, seis de moderna construcción) con agua dé pie, gas acetileno, Water-closets, etc. Disponibles desde 1.° de junio á 30 de septiembre.
DETALLES: En Vich, Ramón Orriols, Piaza Mayor, 12, y en Barcelona, Antonio Serrat, calle de San Pablo, 37.  En la estación de Ripoll, á la llegada de todos los trenes, se hallará el coche de la casa. 
Dirección telegráfica: BAÑOS RIBAS, CORBA



El propietari de l'establiment, el Ramon Orriols era (amb tota probabilitat) un empresari de Vic que havia fet fortuna negociant amb teles, i que havia tingut l' empresa familiar "Ramon Orriols e hijos" (1884-1902), amb cert lligams econòmics amb la illa de Cuba.


L'Hotel balneari va ser objectiu de les càmeres de coneguts fotògrafs de l'època com l' Àngel Toldrà Viazo (ATV) , L.Roisin i Thomas.  El 28 de juliol de 1919 socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) fan una excursió a la Vall de Ribes :

"En amunt i en la riba esquerra del riu es troba el parc i font de la Salut, l'establiment o hotel de La Corba i el de Parramón, propietat del Sr. Montagut. A pocs passos hi ha el camí de Montgrony i l'entrada de les coves obertes en la cinglera, estrenyent-se el pas i començant la veritable comarca natural de les valls de Ribes. ja en la mateixa es troben els Banys de Ribes al peu de grossos penyalars que cauen rectament sobre el riu, per sota dels quals va obrint -se la via, amb ses aigües medicinals, bicarbonatades sulfatades, empleades com a banys contra afeccions de la pell i com a beguda per a malalties del ventrell, fetge i budells principalment. A no llarga distància hi ha l'Hotel Montagut amb baixador en el ferrocarril".


1925. Hotel la Corba. Vall de Ribas. Kilómetro 115



L'escriptora de Vic, Maria Dolors Orriols i Monset (1914-2008) filla (?) de Ramon Orriols, propietari de l'Hotel, passava els estius als banys de a Corba quan era petita i així ho detalla en la seva novel.la "Cop de Porta" :

"Anar amb bicicleta ha estat per a mi una de les més grans delícies de la meva infantesa. Només hi anava a la Corba, a Vic mai. Això feia encara més profunda la clivella que hi havia entre un lloc i l’altre, entre els mesos d’esplai a muntanya i la vida de la petita ciutat. A la Corba, teníem un parc gran i frondós al marge del llit del riu Freser. Al parc, s’entrecreuaven una colla de camins ombrejats d’arbres i no ens cansàvem mai de donar tombs i més tombs d’un cantó a l’altre. Sobretot hi havia un pendent que la nostra fantasia ens el feia anomenar «baixada furibunda», quan en realitat era un desnivell una mica sobtat on no hi havia perill, només feia que augmentessis la velocitat. Venir pedalejant d’un tros lluny i deixar-se anar per «la furibunda» era un plaer que no puc pas deixar d’esmentar. Feia la impressió de tenir ales, o bé era com si s’anés obrint el món davant meu, pendent avall l’aire es partia, et tirava els cabells enrere, et feia tancar els ulls i anaves a cegues com si al davant teu no hi hagués  portes. Si queies o no, no tenia cap importància.Tornaves a pujar a la bicicleta i a tornar-hi. No en tenies mai prou de gaudir aquella sensació estimulant i jo hi passava hores. Pujava costa amunt i donava la volta al parc per poder-la tornar a baixar".


L'any 1929 la Maria Dolors Orriols és fotografiada jugant amb el seu cosí, el Josep Maria Ballarín als exteriors de l'Hotel la Corba. Nomès un any després, a l'edat de 16 anys, la Dolors va conèixer el doctor Tomàs Lloret amb qui s'acabaria casant. 




L'any 2007, el mateix Mossèn Josep Maria Ballarín també revivia la infància viscuda a la Corba en un article publicat al diari Avui :


"A Gràcia dels carrerons estrets, la canalla jugava al carrer, amb més sort que els nens de pis. Però a l'estiu, i des dels set anys tocàvem la glòria a La Corba. No fa massa temps que se'm va escapar una mena d'heretgia recordant-la amb la cosina Teresa. Si el cel, li deia, s'assembla ni que sigui una mica a La Corba, ja val la pena d'anar-hi. Encara avui en podeu veure les tribunes modernistes uns cinc quilòmetres abans de Ribes de Freser. Ep, corrector. Ací el Fabra la catxa, no escriguis Fresser amb dues s. La paraula no ve de fressa soroll, sinó dels arenys on les truites hi fresen (freguen) a la posta dels ous.




LA CORBA ÉS A TOCAR LA CARRETERA, a l'altra banda hi havia un parc amb campet de futbol, molts de verns i espais per fer-hi carreres d'atletisme. No us penseu, les mares ens tenien rigorosament prohibit de passar la carretera i la pena major venia de si queies al Freser, et ficarien al llit. Aquelles lleis maternes eren com les d'ara al consejo de ministros. Passàvem la carretera a gratcient i no sé quants de cops vaig remullar-me, però sé quantes vegades em varen ficar al llit. Mai.
A LA CORBA FÈIEM COLLADA, hi manaven els més grans i els xics jugàvem a pilota amb ells i no ens planyien pas. La pilota se'ns enduia bona part de la tarda. Pel demés, si no ho heu viscut ni us podeu imaginar tant com dóna un riu per jugar-hi. A passeres, saltant d'una riba a l'altra pels rocs arrodonits, pescant peixets amb les mans, parant paranys als barbs més grossos amb una galleda. I bastint ports per als barquets d'escorça de pi; encara em sento les mans tallant aquella flonjor de l'escorça amb un ganivet. Ultra els jocs atlètics, amb el disc fet d'una lleixa plana i arrodonida del riu, fèiem carreres de motos. La moto era una branca d'arbre amb una llauna rodona fent de far. I res més. El soroll del motor el fèiem nosaltres.
JA MÉS GRANATS TENÍEM EL TORRENT. Es donava rondinant al Freser però, torrent amunt, s'esmunyia per entre dues roques que passàvem cama ací cama allà. Les cascades hi eren a filera, l'una llisa, l'altra amb la molsa verdejant. Fins que vam descobrir el Cingle de la Garganta, l'aigua despenjant-se potser més de vint metres després de passar per sota d'un arc natural. Em sembla que ara hi fan una cosa que en diuen ràfting.
ENCARA A MAJOR GLÒRIA, FÈIEM TEATRE. La gent gran, totes mares o ties, ens aplaudien fins i tot quan la Nàdia del Miquel Strogoff ens va sortir tartamuda, o quan el Colom, tot just rumiant-se l'aventura es va trobar amb el Rodrigo de Triana cridant "Tierra"! Però l'èxit clamorós fou La Nocturna, ni més ni menys que una òpera de la qual érem autors. Hi sortia un lladre "de puñal en el cinturón", un príncep Cucufate vestit de gala finalment occit pel lladre, i un cavaller, servidor de vostès, sense d'altre paper que acabar la tragèdia occint el lladre cantant a esgarrips "Muere perro".
PLEGO, QUE NO ACABARIA MAI. Acabo rumiant-m'ho sobre les penes de la benvolguda Ília. Nosaltres estàvem de sort, no teníem televisor, ni ordinador, ni molt menys joguines de plàstic amb vaixells que només cal muntar. Hem progressat. Deu ser cert, però jo encara revisc estones a La Corba, com esteu veient. Si no tinc més remei hi passo pel davant però de llarg. Ja no hi ha parc ni verns ni campet de futbol. No vull que se m'hi malmetin els records de jovenàs".




Avui l'antic hotel-balneari encara existeix, reconvertit en el "restaurant la Corba".



FONTS CONSULTADES 

Guia del Automovilista. Cataluña. Anuario para 1925. I.G.Seix Barral&Herms SA. Pàg. 245
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1932/09/09/pagina-10/33365412/pdf.html
Torrent i Fàbregas - Mossèn Cinto a Sant Hilari Sacalm. La seva reconcialiació amb el bisbe Morgadas
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53920/64341
http://arxiucomarcalderipoll.org/14/141112Sel03.htm
La vall de Ribes i el nou ferrocarril de Ripoll a Ax- Butlletí del CEC, Agost de 1919.
http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1919m8v29n295.pdf
http://www.vallderibes.info/index.php?option=com_content&view=article&catid=51:patrimoni-arquitectonic&id=54:ptrimoni-arquitect&Itemid=96&lang=ca&el_mcal_month=8&el_mcal_year=2009
http://scriptoriumripolles.blogspot.com/2010/03/arbres-monumentals-dels-ripolles-els.html
http://www.pencatala.cat/documents/orriols.pdf
http://www.escriptors.cat/autors/orriolsd/pagina.php?id_sec=1184
Arxiu Episcopal de Vic- Catàleg de Fons Patrimonials
http://www.abev.net/instrseq/patrimonials.pdf
Josep M.Ballarín - Estàvem de sort, no teniem ni televisor, ni ordinador - La Corba. Article al Diari Avui 1 de setembre del 2007
http://paper.avui.cat/article/dialeg/97154/la/corba.html
Fotos : http://www.todocoleccion.net/

3 comentaris:

  1. Quants cops he passat pel devant baixant de la Seu a BCN….es realment curiós, potser t'ha faltat una foto actual, no?!
    Salut

    ResponElimina
  2. Tens raó, hi faltaria una foto actual per poder comparar amb les fotos antigues. Li afegiré quan hi vagi. Salutacions i felicitats pel teu bloc !

    ResponElimina
  3. Hola. Em dic Jordi P. i de petit a l'any 1962 i vaig passar un estiu amb el meu amic Miquel Orriols.
    Tinc una foto recent de la Corba. Algú em pot dir com la puc posar al blog?

    ResponElimina